.

PAGINA INICIAL WWW . JARDI . COM

NORMES GENERALS DE DISSENY

UN JARDÍ A LA TERRASSA

Per a aquelles persones que estan obligades a viure a les ciutats, lŽunic medi dŽestar en contacte amb la natura es convertir les seves terrasses i balcons en petits jardins, incorporant dŽaquesta forma un espai de vida i color en els blocs de pisos i apartaments que ens envaeixen.

Aquests jardins a les alçades presenten grans problemes de creació com son el vent, orientació de la terrassa, contenidors de cultiu, regs..., i la solució dŽaquests problemes fan que una terrassa es converteixi en un veritable oasi on i creix qualsevol tipus de plantes.

La primera pregunta que hem de fer-nos es: Quina situació te el nostre balcó o terrassa?

Pensar que sols es poden plantar a les terrasses orientades al sud es un gran error, doncs existeixen multitud dŽespècies que necesiten una posició nord o nord-est i no vegetan o ho fan en condicions precaries en dŽaltres situacions. Així, el problema es saber l'orientació de la nostra terrassa i poder elegir encertadament les plantes que la farciran.

En segon lloc, ens formularem la pregunta: Quina es la direcció del vent dominant? I han corrents d'aire?

La majoria de las vegades el que determinades especies sŽadaptin o no dependrà de la resposta; dŽaqui lŽimportancia de conèixer la direcció i velocitat del vent per a poder protegir-les mitjançant la creació de paravents de vidre o plàstic.

Tercera. On cultivarem? En contenidors, jardineres, galledes de fusta... Un cop resolts els dos problemes anteriors: A on colocarem les plantes?

Si la terrassa es molt gran i està impermeabilitzada podrem fins i tot formar petits rocalls aprofitant els racons de la mateixa, però sempre i quant la impermeabilització sigui correcta i ens assegurem de que el drenatge de la mateixa no ocasionarà molèsties als pisos inferiors; en el cas de no reunir les condicions anteriors, utilitzarem jardineres i grans recipients per a que els sistemes radiculars es desenvolupin sense dificultat.

Tant si utilitzem unes o altres, procurarem deixar lliures els forats de drenatge per a evitar problemes dŽ asfixia radicular. En quant al material dels contenidors pot ser de fang, fusta, de ciment fetes in situ o plàstic, si ben un dels inconvenients que te el plàstic, sobre tot si es negre, es que a lŽestiu sŽescalfa mes degut a que absorbeix les radiacions solars i si produeixen temperatures molt mes altes que a lŽambient. Es per això que es recomanable de pintar blanques totes aquelles torratges o contenidors que estaran exposades a lŽaccio directa del sol.

El substracte que utilitzarem per a omplir els recipients en el moment de la plantació ha de ser de consistència mitjana, ric en matèria orgànica, amb bona retenció dŽ aigua i elements nutritius; una barrega feta de terra vegetal, turba i fems ben compostats es lŽ adequada, afegint-hi en el moment de la preparació 3-5 gr. per litre de substracte de un adob a ser possible dŽalliberament lent.

Per últim hem de solucionar el reg, i es de vital importància ja que en tractar-se de jardineres i tests amb escassa capacitat de terra, correm el risc de que sŽasequi fàcilment, posant en perill la vida de les plantes al estar contínuament sotmeses a períodes alternatius dŽhumitat o sequera.

En tractar-se dŽuna jardinera adossada a les parets de la terrassa es pot instalar un sistema de reg gota a gota..

Si els contenidors son de plàstic cal vigilar mes els regs ja que al ser de parets impermeables, no i ha perdudes per evaporació.

DISSENY

PATROCINA WWW . JARDI . COM

©jardi@jardi.com